El 1910, després de la celebració a Barcelona del primer vol amb motor, a Sabadell es desperta l'entusiasme i diversos aficionats de la ciutat catalana organitzen una exposició aeronàutica als locals del Centre Català. L'alcalde de Sabadell sol·licita, per part seva, a l'Associació de Locomoció Aèria (ALA) que visiti la ciutat per situar-hi un aeròdrom. La comissió visita la ciutat, però el projecte no passa d'aquí.
El 1919, es produeix la primera operació d'un avió a Sabadell. L'aviador català Manel Colomer fa un aterratge d'emergència a la part alta de la ciutat, coneguda avui dia com la Creu Alta. Una setmana després, els pilots Josep Canudas i el mateix Manel Colomer decideixen agrair a la ciutat de Sabadell la seva grata acollida visitant-la amb dos avions -un TH-E-3 Alfaro i un TH-E-2 Alfaro- i aterren en un camp improvisat de la finca Can Diviu, situació actual de l'aeroport.
Entre 1925 i 1927, es construeix el primer camp de vol, al nord-est de la ciutat, en uns terrenys anomenats Ca n’Oriac. Aquest camp el van començar a usar el pilot Joan Bonamusa amb el seu biplà Harriot i alguns entusiastes del vol sense motor de Sabadell. El 2 d'agost de 1931, amb motiu de la Festa Major de Sabadell, se celebra, en col·laboració amb l'Ajuntament i l'Aeronàutica Naval, el primer festival aeri al Camp n’Oriac.
Aquests esdeveniments porten un grup d'entusiastes a formar l'Aeroclub de Sabadell del Vallès, el primer president del qual, Antonio Campmajó, va emprendre el vell projecte d'un nou camp d'aviació de dimensions més grans. L'alcalde de la ciutat, Salvador Ribé, s'interessa pel projecte i, el 1932, ofereix al Ministeri de la Guerra els terrenys necessaris per a l'establiment d'un camp d'aviació. El 25 de setembre de 1932, el govern autoritza el Ministeri de la Guerra a acceptar la cessió d'aquests terrenys, després de la qual se'n seleccionen uns de situats sobre les finques Can Diviu, Can Torres i Can Miró. L'any 1933, el comandant d'Enginyers, Miguel Ramírez de Cartagena, dissenya el projecte tècnic i, després d'aplanar i anivellar aquestes finques, el 4 d'agost se celebra un gran festival aeri, organitzat per l'Aeroclub de Sabadell.
Inauguració de l'aeròdrom.
L'1 d'agost de 1934, s'inaugura oficialment l'aeròdrom de Sabadell per al seu ús tant de l'aviació militar com de l'aviació civil. Entre els dies 12 i 19 d'agost, se celebra la III Setmana de vol sense motor, organitzada per la Federació Catalana de Vela, que va comptar amb la participació de 36 aparells. Començada la guerra civil, s'instal·len a Sabadell els tallers de l'Aeronàutica Naval, en els quals s'acaben de construir els primers 230 avions Polikarpov I-15 d'una sèrie de 300. La resta d'aparells es van acabar durant la postguerra, en el que es va anomenar Parc Eventual de Sabadell, on també es van revisar i reparar els l-15 de l'exèrcit de l'aire fins a la dècada de 1950.
El 1949, té lloc a l'aeròdrom de Sabadell el Festival Aeri Internacional. El 1953, s'instal·la l'Aeroclub Barcelona-Sabadell, que neix de la fusió dels aeroclubs de Barcelona i Sabadell, a partir del qual l'activitat aeronàutica cobra més importància. El 1954, el Ministeri de l'Aire accepta oficialment la cessió de l'aeròdrom, amb una extensió de 76 hectàrees. El camp està destinat inicialment a l'aviació militar. Amb aquesta finalitat es van construir dos hangars, un taller de reparacions, magatzems, dipòsits de combustible, allotjaments per als oficials i per a la tropa, i també un edifici principal en el qual estava situada la torre de control.
El 1963, s'estableixen les servituds aeronàutiques, que es modifiquena el setembre de 1964 amb la posada en servei de la pista 12-30.
L'1 de gener de 1979, l'aeròdrom de Sabadell s'obre al trànsit aeri nacional i internacional.
